Magnetitzant amb la Terra

Segurament coneixerem la manera més senzilla de magnetitzar una agulla o un tros de ferro: només cal agafar un imant i fregar-lo per l’agulla però només en un sentit (com si féssim cercles tocant l’agulla per la part baixa).

Hi ha però una manera espectacular i sorprenent de magnetitzar una barra metàl·lica: utilitzar en comptes d’un imant el camp magnètic terrestre!

Només hem de disposar d’una brúixola i una barra de material ferromagnètic… evidentment el camp magnètic de la Terra sempre el tenim disponible.

Inicialment hem de comprovar que la barra no està imantada, l’acostem a la brúixola i verifiquem que li produeix només una petita atracció (tant per un extrem com per l’altre) degut a que tots els materials ferromagnètics són atrets pels imants (en aquest cas el de la brúixola).

Seguidament agafem la barra i la deixem caure al terra des d’una alçada d’un metre (aproximadament) però tenint en compte d’alinear-la amb el camp magnètic de la Terra (utilitzem la brúixola per comprovar-lo). Podem repetir aquesta acció tres o quatre vegades.

Acostem ara la barra per un extrem a la brúixola i observarem que s’ha convertit en un imant perquè per un costat repel clarament el pol nord de la brúixola i per l’altre extrem l’atrau, hem magnetitzat la nostra barra!

Si ara la volem desmagnetitzar hem de repetir l’experiència però deixant caure la barra perpendicularment al camp magnètic de la Terra, en aquest cas costa més d’obtenir el resultat desitjat i ho haurem de repetir vàries vegades.

Vaig tenir el plaer d’observar (astorat evidentment) per primera vegada aquesta experiència realitzada i explicada per en Lorenzo Ramírez que la té documentada al seu bloc Experimentació lliure que us recomano de llegir i fer-vos-hi subscriptors. Darrerament l’Anicet Cosialls també l’ha anat presentant a diferents fires de ciència amb un èxit indiscutible.

Explicació d’aquest fenomen:

Els dominis dels materials ferromagnètics és reordenen sempre en presència d’un camp magnètic exterior (magnetització induïda) , però la majoria d’ells tornen a la situació inicial al cessar el camp.
En aquest cas, en deixar caure la barra i xocar amb el terra, aquesta energia extra subministrada i absorbida per la barra fa vibrar el material i permet el canvi de direcció estable dels dominis (desordenats inicialment en la barra desimantada) i es reorganitzen tots ells seguint (podem dir per simpatia) la direcció del camp magnètic terrestre, de forma similar al que passa quan es solidifica un magma magnètic.
Gràcies Lorenzo per la teva aportació en l’explicació, gens senzilla, del fenomen.
Anuncis