Temps de confinament, per nosaltres i pel país… i aprofitem per ordenar la casa, fer neteja, seguir sèries, mirar pel.lícules… i mirant pel·lícules trobem sovint molts nyaps i pífies científiques, aquí us en presento una que és molt, però molt, clàssica.
En el vídeo podeu veure un fragment d’un film “Love by chance” on la protagonista (Beau Garret) s’arregla i es posa bé l’arracada fixant la seva mirada en un mirall relativament petit, la càmera la grava just en el centre del mirall… si hi pensem una mica això és un fake! La protagonista en aquesta situació no pot veure emmirallada la seva cara sinó que només veu la càmera que l’està gravant.
Podeu provar-ho vosaltres mateixos tal com es veu en la segona part del vídeo.
I l’explicació és senzilla, amb un parell de dibuixos ho entendreu perfectament:
En el dibuix de l’esquerra la persona veu la imatge virtual de la càmera que l’està gravant però no es pot veure a ell mateix perquè davant seu no hi ha el mirall.
En canvi en el dibuix de la dreta, on hem corregut el mirall fins situar-lo davant la cara de la persona aquesta si que veu la seva cara reflectida (imatge virtual) però aleshores la càmera no el pot gravar ni ella pot veure la càmera a través del mirall.
Ah, i si coneixeu algun guionista o productor cinematogràfic comenteu-li aquest efecte òptic, els espectadors (científics) ho agrairan… i, en tot cas, que gaudiu força de les pel·lícules en confinament… i amb fakes científics o sense 😉
FisLab... el bloc 