Piràmide (quasi) hologràfica

Continuant amb l’any de la llum, les holografies sempre impressionen especialment si no tenim ocasió de veure’n massa sovint.holo

Amb un petit artilugi fet amb materials molt a l’abast podem veure una imatge hologràfica amb l’ajut d’un mòbil o d’una tauleta. Es tracta d’utilitzar el plàstic rígid i transparent de la tapa d’algunes caixes de CD o DVD (en algunes també de la part posterior. Primer cal realitzar una plantilla de les mides de la fotografia i amb l’ajut d’un cúter retallar quatre peces idèntiques que, convenientment enganxades, formaran una piràmide truncada tal com es pot veure en el vídeo.

Buscarem a YouTube vídeos amb la paraula clau Pyramid hologram video, en trobarem bastants i de durades variades. Un bon exemple és el Hologram Project by Kiste (16 minuts).

Cal situar la punta de la piràmide truncada sobre la tauleta o el mòbil (en aquest cas haurem de reduir les mides) i observar la imatge lateralment… sembla realment una imatge hologràfica en moviment.

De fet no és realment una holografia perquè la imatge no és en tres dimensions sinó que veiem al mig de la piràmide una imatge virtual en 2D degut a la reflexió de la llum en el plàstic transparent (l’objecte en aquest cas és la imatge en moviment de la pantalla del mòbil o tauleta). Realment no caldria una piràmide sinó que amb un plàstic transparent inclinat 45º sobre la pantalla veuríem perfectament l’efecte (quasi) hologràfic.

L’habitació d’Ames

ames

L’habitació d’Ames

El cervell ens juga males passades, en aquest cas mirem la següent imatge, hi veiem una habitació, sembla quadrada, amb dues portes i dos ninots: un de gran i un de petit.

Realment són diferents de mida els dos ninots? Observem ara el vídeo on veiem amb detall com està construïda l’habitació i a més podem comprovar que si desplacem els ninots per comparar-los els dos tenen exactament la mateixa alçada.

Per observar aquest curiós efecte cal fer-ho, una vegada més, amb un sol ull per no apreciar les imatges en 3D o bé a través d’una càmera de fotografia o un vídeo (que evidentment també ens proporcionen una imatge bidimensional). El nostre cervell interpreta la imatge que li arriba tal com és més habitual: una habitació quadrada, dues portes de la mateixa alçada i un terra fet per rajoles també quadrades i això fa que en cap cas es plantegi una situació on tot està deformat en perspectiva i un nino està situat més lluny que l’altre.

Pots descarregar-te aquí els plànols (fulls mida A2) per construir-te fàcilment l’habitació d’Ames.

Aquest tipus de construcció i d’il·lusió òptica s’ha utilitzat algunes vegades en el cinema per crear personatges més grans o més petits que l’habitual. Per exemple, en la trilogia de pel·lícules del “Senyor del Anells” encara que s’hi van utilitzar tècniques modernes d’animació, també es va utilitzar l’habitació d’Ames per rodar en una mateixa escena els hobbits, de mida molt petita, conjuntament amb altres personatges.hobbit

Un curiós cub de Rubik

El cub d’Arnö Rubik ja té més de quaranta anys. En tot aquest temps milers de persones l’han fet, desfet, tornat a construir per tornar-lo a barrejar… i així fins l’infinit. Sempre l’objectiu era posar les sis cares del mateix color i a més fer-ho en el mínim temps possible, avui el rècord està en poc més de cinc (si, si… cinc!) segons i encara menys (poc més de 3 segons) si el soluciona un robot.

Avui però no resoldrem el cub de Rubik sinó que l’utilitzarem per observar una il·lusió òptica sorprenent, fixeu-vos-hi:

Una vegada més el nostre cervell interpreta l’imatge que li arriba de forma conservadora, estem acostumats a veure les tres cares d’un cub (de les sis que té) i això és el que ens fa visualitzar. Lògicament no ens adonem que les tres cares estan formant un triedre de cares quadrades i si ho volem visualitzar així aleshores hem de forçar el nostre cervell per tal de percebre una imatge que no és gens habitual.

Si voleu sorprendre els vostres familiars, amics, companys de feina… amb aquesta il·lusió òptica podeu imprimir aquesta plantilla de les tres cares del triedre i construir-lo.

El teulat impossible

Una nova il·lusió òptica, el nostre cervell ens enganya una vegada més.

Observa:

En aquest cas construïm una caseta però la forma la realitzem d’acord amb la perspectiva que obtenim des d’un punt molt determinat.

Quan observem la construcció des d’aquest punt i amb visió monocular (al gravar un vídeo és com si observéssim amb un sol ull), el nostre cervell associa la forma que veu al d’una casa amb un teulat normal a dues aigües perquè això és que està acostumat a veure. En cap moment el cervell “qüestiona” si pot interpretar la imatge que li arriba d’una manera diferent tal com és a la realitat: un teulat a dues aigües però amb pendent cap al mig.

Quan s’observa la caseta des d’un altre punt de vista aleshores entenem perfectament el fenomen malgrat que en tornar a la posició inicial el cervell ens torna a enganyar de nou.

Si voleu construir vosaltres mateixos aquesta casa amb teulat impossible podeu fer-ho descarregant-vos els plànols en format PDF (estan a escala 1:2 de la filmada en el vídeo).

Una tassa plena o plana?

2015, Any Internacional de la Llum… un bon moment per realitzar alguna il·lusió òptica. En podem trobar moltes, algunes de molt clàssiques (no per això menys espectaculars) i d’altres més noves que aprofiten la facilitat en l’ús de les noves tecnologies per crear-les. La que podeu veure a continuació està en aquest darrer grup, observeu:

Heu vist que a primera vista dóna la sensació que la tassa és un objecte completament real i per tant està representat en 3 dimensions. quan el llapis hi passa per damunt ens adonem que de fet és una imatge 2D però que la nostra visió (de fet hauríem de dir el nostre cervell) ens la presenta com un objecte tridimensional.

Aquest fet és afavorit per la representació en 2D deformada (per aconseguir la perspectiva adequada) d’un objecte que és molt quotidià i que el nostre cervell interpreta tal com està acostumat a fer.

La realització d’aquesta il·lusió és molt senzilla, només cal situar un objecte damunt d’un full DIN A4 i fer-li una fotografia amb perspectiva tenint molt en compte que tot l’objecte quedi situat ben emmarcat dins del full. Obrim aleshores un programa d’edició d’imatges (PhotoShop, per exemple) creem una imatge en blanc de mida DIN A4 i a sobre hi afegim la fotografia que hem realitzat. Amb l’opció de distorsionar hem d’aconseguir que el full fotografiat ocupi exactament el full que hem creat en l’editor d’imatges. Imprimim aquesta imatge (que evidentment haurà quedat deformada) i podem retallar el seu perfil superior si volem donar-li un punt més de realitat. Ja ho tenim!

Això si, per observar aquesta il·lusió només ho podem fer amb un sol ull i cal situar-se en una posició molt determinada, just la de la càmera de fotografiar en el moment de capturar la imatge de l’objecte.