Refracció… quin error!

Imatge correcta de la descomposició de la llum blanca

Continuem encara en el 2015, Any Internacional de la Llum. La refracció és un fenomen característic de la llum i de les ones en general (el so, les ones de l’aigua, les microones, les ones de ràdio…) que consisteix en el canvi de direcció que té lloc quan l’ona canvia de medi. En el cas de la llum té lloc sempre que aquesta passa d’un medi transparent a un altre (d’aire a aigua, d’aire a vidre, d’aigua a oli…) i això origina experiències interessants.

L’índex de refracció d’una substància (relacionat amb la velocitat de la llum en aquest material) ens serveix per poder calcular aquesta desviació i cal tenir molt present que aquest índex és diferent per a cada substància però també per a cada color. Aquest fet fa que la llum blanca (superposició de tots els colors visibles) es descompongui en els colors de l’Arc de Sant Martí i això ho podem fer amb un prisma òptic (també amb un vas d’aigua i un mirall).

Imatge errònia en la portada d’un LP de Pink Floyd

Aquesta és un experiment senzill de realitzar i segur que és una imatge que hem vist sovint en webs, anuncis, cartells… per la seva plasticitat. Val a dir però que també sovint les imatges que se’ns presenten són completament errònies des del punt de vista científic. Fins i tot un, molt famós, grup de música va lluir una imatge errònia en la portada d’un dels seus LP supervendes.

Aquí sota us en presento un parell més extretes de internet però és un bon exercici (pels alumnes o pels amants de la ciència) fer recerques a la xarxa, en revistes, en pòsters… intentant descobrir nyaps científics.. A veure si en trobeu una bona colla.

Nota: Clicant sobre les tres imatges errònies podeu veure l’explicació de l’error científic.

Imatge també errònia

Un altre error trobat a la xarxa

Per què el cel és blau?

El cel a l’espai exterior és completament negre!

Una pregunta típica, sobretot després de veure centenars de fotografies de l’espai on el cel és completament negre!

De fet ara no només podem contestar aquesta pregunta sinó que ho podem experimentar a casa. Necessitem: un recipient allargat, un projector o llanterna i una mica de llet. Si volem arrodonir l’experiència ens caldrà un làmina polaritzant (poden servir alguns tipus d’ulleres de sol).

Cal que originem un raig de llum blanca, ho podem fer amb una senzilla llanterna però és millor fabricar-nos una diapositiva negra amb un forat i posar-la en un projector de diapositives (dels d’abans). Omplim el recipient amb aigua, podem observar com l’aigua, en il·luminar-la, és transparent. Ara afegim a l’aigua una mica (molt poca) de llet. Podem observar, transversalment al raig de llum i especialment al principi del recipient, que l’aigua esdevé blavosa (color del cel), en canvi si observem la llum que travessa tot el recipient comprovarem que ha adquirit una tonalitat clarament ataronjada – vermellosa (color de la posta de sol).

El fenòmen és degut a que les partícules de llet (l’atmosfera) dispersen en totes direccions la llum però especialment la de color blau. La llum que travessa el recipient adquireix tonalitat vermellosa perquè ha perdut gran part de la seva component blavosa. Aquest darrer efecte és especialment important en una posta de sol perquè, per la seva inclinació, els rajos travessen un gruix més important de l’atmosfera.

Un altre fenòmen que és interessant (els fotògrafs el coneixen molt bé) és que la llum provinent del cel és polaritzada especialment en les direccions a 90 graus dels rajos solars. En el nostre cas ho observem amb unes ulleres polaritzants: en una posició observem bé la llum dispersada i en rotar-les 90 graus podem comprovar que la intensitat de llum disminueix clarament. si repetim l’experiència amb la llum vermellosa comprovarem que no està polaritzada.